Hola, primer de tot em presento, em dic Fèlix Castillo i és el primer any que formo part d´aquest club, el Triatló Girona Costa Brava.
Tot i que no practico triatló, corro i pedalo, i ho combino fent algún duatló de muntanya, curses a peu i alguna cicloturista.
Aquest cap de setmana la gent del Waterpolo Anglès, organitzaven la Mitja Marató de Muntanya del poble, coneguda com la 2Piks (1000m d+).
Era la tercera edició, i per diferents motius no l´havia pogut còrrer mai.
Podríem dir que és la cursa de casa, la que transcorre per la muntanya de Sta.Bàrbara, on entrenen els senseFrontal, grup d´atletes
locals amb els que tinc la sort de compartir alguns entrenaments i moltes coses més ;-)
Doncs bé, si és la de casa, deu ser important, així que el dia abans a fer bondat, sopar el que toca i a dormir aviat!
Al matí m´aixeco un parell d´hores abans, s´ha de seguir el protocol de cursa, bon esmorzar, comprobar la bossa per no deixar-me
res, visita o visites al lavabo que facin falta....i aviat cap Anglès. Una cosa em posa alerta de bon matí, i és que, al grup de whatsapp
de senseFrontal, no hi ha cap missatge, al contrari del que seria un cap de setmana normal....hi ha nervis....tensió.....gairebé es pot tallar amb un ganivet...jajaja.
Aparco amb temps, i vaig a recollir el dorsal. El problema d´anar a una cursa on coneixes molta gent, és que tot va molt més lent,
no pares de saludar, corredors, organitzadors, acompanyants, i el temps va passant.
Pràcticament no em dona temps a escalfar; molt bé noi, comencem bé....
Ens avisen que queden 5 minuts per la sortida, i m´acosto cap a l´arc. Ara ja som tots aquí, els que aquest matí no deiem res, estem
a punt. És l´hora de la veritat.
Tan bon punt donen la sortida, surt tothom com un cohet. A fonduuuuu!!!!!!
Evidentment no em vull quedar enrere, així que gasss aquí!
Els primers 3 kilometres es poden còrrer bastant "bé", i es tracta d´aguantar amb el grup davanter. En Dídac lidera la cursa
i aviat deixem de ser un grupet per passar a ser una fila. Ja hi som, les pulsacions a dalt de tot i tardaràn mooooolta estona en baixar. M´agraaadaaa!!!
A partir del km 3 ve la part amb més desnivell de la cursa, que d´altrabanda és on em sento més còmode, així que faig una accelerada
abans d´entrar al corriol de pujada, i em poso al capdavant. Tinc clar que n´hi ha uns cuants que no podré deixar, però la cuestió és estirar
el coll a algún i mirar de que la fila perdi efectius. Passem pel primer avituallament, on hi ha un altre integrant del grup, en Ruski (mereixeria un escrit a part però
avui no toca), aquesta vegada no corre, ha anat a donar un cop de mà, i com té clar que en aquell primer punt cap de nosaltres es pararà, es dedica a fer fotos i donar ànims.
Des d´aquí et dono les gràcies Ruski, per fer-me una foto on es veu clarament que vaig davant d´en Rubén, jajaja (que com no, acabaría guanyant la cursa, RECORDEU AQUEST NOM!!!), la veritat és que últimament poca gent té aquest privilegi! Encara que sigui momentàni.
A mida que es van acumulant els metres de desnivell, es van deixant de sentir passos i respiracions forçades, ja només hi som 3 allà.
Bona esporgada, però.....En Rubén, en Sarsa i jo....uffff, no és el meu dia de sooort! :-(
En Sarsa perd algún metre, i del no res, apareix un altre corredor, en Coma, que havia sortit un pèl enrere, però puja molt fort. No tarda massa
en posar-se a davant, i ens torna a enfilar a l´últim corriol abans d´arribar a l´ermita de Sta.Bàrbara, punt més alt de la cursa i km 9.
La primera part de baixada és per pista, i aquí la cosa canvia i anem alternant posicions. Però en cuan hem entrat a la zona tècnica de baixada
en Rubén ha donat un cop de gas i no l´hem vist més.... CRACK!
Hem fet una estona junts, amb en Coma, però devia ser el km 13-14 que m´ha passat, m´ha agafat uns metres i ja no els ha deixat.
A partir d´aquí, la cursa ha perdut un xic d´emoció. A les rectes tenia contacte visual amb ell, però no tenia cap referència amb els de darrere,
així que no em podia relaxar. A més tant en Sarsa, com en Dídac, com l´Aleix baixen millor que jo, i no podien ser massa lluny......
Coneixia el recorregut, així que es tractava de marcar-se petits objectius i anar-los complint, però sobretot tenir ritme.
En aquells moments, encara somiava agafar el segon; perquè nooo??? Però ha sigut impossible.
Finalment 3era posició amb 1h41 min, Coma 1h40 i Rubén 1h39.
Creía que podia estar entre els 5-7 primers, però veia el podi molt complicat, així que pujar al tercer calaix ha sigut una gran alegria per mi.
Cal destacar la bona organització de la cursa, amb un marcatge espectacular, voluntaris animant, avituallaments ben col.locats, regals i com no, un bon
entrepà a l´arribada. Tot per un preu molt raonable.
Us deixo "la foto" i fins la pròxima!
GASSS!!!
Classificació complerta:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada