IRONMAN 70.3 BARCELONA (KIM SEVILLA)

Ostias dorsal 1410, la meva data de naixement, és un senyal .....

Una vegada més confirmo en que si creiem en alguna cosa em de lluitar per aconseguir-la. Tenia 36 anys quan començava a nedar 10 piscines i anava a córrer 2 km, poc a poc anava sumant km i metres a l'aigua, tenia molt clar que em posaria en forma i que algun dia podria ser Maratonià...

Han passat els anys, ara en tinc 43 i em trobo a punt de sortir en una prova Ironman 70.3, ole tuuuuu kim!!!!!

Hem sortit de Tossa cap a les 8h 30' del matí, amb l’estómac fet un nus, fent carretera ja anava veient més ciclistes de lo normal, segur que molts d'ells participen demà en el Triatló. Un cop a Calella hem anat a la fàbrica llobet, els carrers de Calella són plens de banderoles, ambientassu IM per tots els costats.

Al recollir el dorsal he vist que m'ha tocat el número 1410 ( la meva data de naixement), un senyal ... demà no puc fallar. Una petita visita a la fira i cap a l'hotel per descarregar bosses i bici i tornar altre cop a la fàbrica Llobet per assistir al briefing. M'he trobat el company del club en Xavi Duran, es coneix la zona i m'ha comentat una mica el circuit ciclista. La Tenda Ironman és un autèntic negoci, unes cues impressionants, em vull comprar una samarreta on surten els noms dels que estem inscrits però la meva talla ja esta esgotada.....

Amb el meu nebot i ma mare busquem un lloc per dinar, uns coneguts ens aconsellen el restaurant TicTac, preneu nota per si mai aneu a Calella. Un cop dinat procuro fer una migdiada abans d'anar a deixar la bici a la zona de boxes, no aconsegueixo dormir ni 5 minuts, els nervis s’apoderen de mi, masses preguntes, inseguretats, no aconsegueixo canviar els meus pensaments.

Surto a les 17'30h de l'hotel per portar la bici a la zona a boxes, el trajecte des de l'hotel fins al camp de futbol ( on hi ha els boxes) és ple de triatletes i acompanyants que van amunt i avall, l'ambient és impressionant, arribo a boxes i ara si que tinc la sensació de participar en una gran prova, el camp de futbol és tot ple de bicicletes. Deixo la meva bici i desinflo una mica la roda tal com l'Enric em va comentar, així evito problemes amb la càmera d'aire, aprofito també per deixar ja la bossa amb les coses de córrer i la bossa amb les coses de bici en la carpa on hi ha instal·lada la zona de transició.



Torno altre cop cap a l'hotel, els nervis no baixen i no tinc ni ganes de veure el partit del Barça, prefereixo sopar aviat i estirar-me al llit a descansar. Abans de sopar aprofito per fer unes trucades a persones que necessito sentir abans de la prova, per agafar confiança i algun que altre consell. He rebut algun whatsapp que m'ha donat subidón... Per sopar toca pasta i sopa de verdura, estic en un hotel on quasi tots són estrangers i els triatletas que tinc a les taules del costat porten molt de rodatge o m'ho sembla, jo estic serio i pensatiu i aquests estan foten conyes, per ells segur que demà és un dia més, per mi nooooo per mi és el primer 70.3.



Són les 22'00h i ja estic al llit intentant dormir, descansar, relaxar-me... les hores passen molt lentament, em poso podcast amb el iphone per intentar distreure la ment. Cap a les 4h 45' del matí m'aixeco del llit, no crec que hagi dormit més de 3 hores, baixo a esmorzar, unes torrades amb gall d'indi, fruita, yogur i com no el recovery de 226ers, va molt bé abans d'una prova o entrenament llarg. Surto de l'hotel passades les 5, fa un matí espectacular, la mar esta molt tranqui-la, quin gran moment, ja falta molt poc per començar. Altre cop camí del box per anar a deixar els bidons de bici, inflar les rodes, i comprovar que el menjar que enganxat al quadre estigui al seu lloc.

Torno a l'Hotel per recollir la família i anar junts cap a la sortida, en 5 minuts arribem a la zona de la platja on comencem l'aigua, que fort és tal com havia vist en els vídeos per internet, quantes vegades m'he imaginat estar aquí en aquest moment. Hem tiro a l'aigua per acostumar una mica el cos, amb els nervis no noto que estigui molt freda, l'espera es fa molt llarga...

La meva onada de sortida és l’ultima, el grup de 40 a 45 anys sortim els últims davant dels relleus, entro a l’aigua i intento nedar còmode però em molesta molt el neoprè, crec que me l'he posat malament, massa ràpid, m'apreta en la zona del coll, a la gola, tot i que porto baselina tinc la sensació d'ofeg, és el meu coco que em traeix. Aquest és el sector que més he entrenat, i el que més desconfiança em dona quina putada, no m'agrada això de nedar separat de la costa. Em poso a prop d'un kayak, estic nedant amb corrent en contre, no aconsegueixo nedar bé però els metres van passant, avui és el meu dia, ni em plantejo abandonar, ja n’he vist a 3 que treuen de l’aigua, surto molt més tard de lo que podria haver fet, no vull mirar el garmin....... content d’acabar l’aigua, surto i veig en Dídac i la meva mare.

Faig una transició super lenta, m'ho prenc amb calma, surto amb la bici amb ganes de gaudir-ho molt, hi ha una petit tall del recorregut que fem per dintre Calella i tot seguit agafo la NII fins a la sortida de St. Cebrià de Vallalta. El trajecte fins a Collsacreu és tot de pujada, res de diferent a lo que he pogut entrenar per Girona, em trobo molt còmode i començo a passar algun participant amb bici, poc abans d'arribar a Collsacreu el desnivell s’accentua però vaig molt còmode. Comença la baixada, un cop sóc a Vallgorgina ja em trobo els primers classificats que ja tornen, quines màquines!!!, em trobo la Conxita i el seu home que m’esperen al carrer i em donen ànims. El recorregut fins a Sant Celoni és de baixada intento anar fort i al mateix temps guardar forces per la pujada que hi ha passat Fogars de Montclús. Les indicacions són perfectes, la sensació de poder fer servir tota la carretera i no patir pels cotxes és una passada, mica a mica vaig avançant participants , estic gaudint molt d'aquest segment, tot i la duresa de la pujada aprofito per observar el paisatge és una passada maco. Un cop a dalt del segon port “la Costa del Montseny”, hi ha gent de l'organització que avisa de la dificultat de la baixada, és una carretera amb bastant pendent, curves tancades i en alguns talls d’asfalt esta en molt mal estat, em recorda una mica la baixa dels Àngels per la banda de Madremanya.



Un cop a baix estic cap al km 50 aprox i passo ja per St. Esteve de Palautordera i Sta. Maria de Palautordera, és un autèntic gustasso poder rodar sense cotxes i saber que lo més dur ja esta fet. Passo pel “Penalty box”, just passat Sant Celoni, per fer la pujada fins a Vallgorguina i altre cop el Collsacreu, ara ja és la mateixa carretera que he fet d’anada, paro un moment per motius de bufeta. Vaig pujant molt còmode, he preferit reservar una mica per no arribar fos a la mitja Marató, cada hora he anat menjant una mica i m’he pres un gel, aquest hivern he provat una marca de barretes que és una canya, per fi he trobat una textura fàcil de mastegar i molt soluble amb l’aigua.
Ja sóc a dalt del tercer port, torno a canviar els bidons, he fet cas a l’Enric i he anat intercalant Isotònica i Aigua. Sóc a Collsacreu altre cop i mica a mica vaig passant participants a la baixada. Pel meu cap ara passen les hores dedicades a bici i les sortides amb companys i companyes del club, aquests dos últims mesos he fet una millora important en la bici. La bici nova ha suposat un salt important per agafar confiança, de moment és la part de la prova que més estic gaudint.... L’entrada a Calella te un túnel perillós, esta ple de bidons a terra, en toco un amb la roda i afortunadament no vaig a terra, segueixo avançant algun participant abans d’entrar a boxes altre cop. Hem trobo en Toni, fent fotos... la ostia quin crack des de les 7 del matí que m’esta seguint. Just a l’entrada a boxes, em trobo gent que m’estimo molt, quin subidón de moral saber que m’han vingut a veure.



Faig la T2 bastant ràpid i amb un somriure d’orella a orella, tinc clar que puc fer la Mitja per sota de les 2 hores i em trobo amb forçes de sobres per acabar-la, procuro que l’eufòria no s’apoderi de mi i vaig posant petites metes, cada 5 km em faig un premi mental i li resto distància, per mi el recorregut és molt pesat i poc atractiu però és on més gent hi ha animant. Hi ha vent de cara quan faig el tros de Calella a Pineda seguint el passeig marítim, no em deixa anar lo còmode que podria anar, i la prudència per no forçar la màquina i no lesionar-me em fa ser una mica conservador. Passo dos vegades per l’arribada i veig la meva Mare i en Dídac, que maco és poder tenir familiars i amics que t’acompanyin en un dia com aquest, ells saben de lo important que és per mi aquesta prova, saben les hores que hi he dedicat, i la il·lusió posada en cada km i cada braçada.



Estic en el km 20, ara si em deixo portar pels sentits, tiro la botelleta d’aigua que tota l’estona he portat agafada de la mà i tanco els ulls per sentir la gent que anima, em deixo portar pel moment i gaudir cada sensació. Abans d’arribar veig la Toti i la Mariona, quin puntasso que hagin vingut a veure’m. Els últims 200 metres els faig al costat d’un home que porta un cotxet amb un noi discapacitat, sentiments a flor de pell, l’adelanto i veig la meva família i la Jacky!!! Ostias ho tinc al sac !! sóc finisher de la distància 70.3, mitj Ironman ( 1.900m nedant, 90 km de bici, 21 de córrer). Temps final 6h 57’
Hem posen la medalla però jo encara no toco de peus a terra... no vull que acabi aquest moment!!!!!!!

Gràcies a tota la meva gent, al Triatló Girona Costa Brava per la motivació, i especialment a l’Enric i els seus entrenaments ( tot i el estres que m’ha causat jijiji)

Crònica escrita per Kim Sevilla.