ALTRIMAN II

Aquesta entrada és per penjar més imatges i vídeos sobre l'Altriman. L'Albert Grau i en David Quer també van participar el diumenge 14 de juliol al triatló olímpic.

L'Albert:

Tri Albert Grau Altriman from Enric Hernández on Vimeo.

En David:

Tri David Altriman from Enric Hernández on Vimeo.

Fotos del cap de setmana:
Altriman 13 i 14 de juliol de 2013

TRIATLÓ DE PALAMÓS, DEBUT EN DISTÀNCIA OLÍMPICA DE L'EDU BASTIDA

Després d’haver realitzat dos triatlons sprint ha arribat el moment del debut: el primer triatló olímpic.

La competició era dissabte, però divendres ja em vaig apropar a Palamós a recollir el dorsal. Em va semblar que es respirava un ambient força professional. Vaig veure alguns estrangers i gent que semblava molt preparada (el clàssic complex de veure tota la gent molt més preparada que un mateix... intuïció que es va confirmar l’endemà...)

Dia de la prova. A matinar! (des de que vaig començar a preparar el triatló m’aixeco més aviat per anar a fer esport els caps de setmana que per anar a treballar … hi ha gent que pensa que “no estic gaire bé”). Passo a recollir en Marc i arribem sense incidències a Palamós unes 2 hores abans de la sortida. A mig camí, en Marc pateix un petit atac de pànic… creu que s’ha deixat el DNI!, però no, el porta a la bossa (moralina: repasseu bé el material abans de marxar).

Un cop a Palamós, preparem el material i ens dirigim cap a la platja. No és podrà utilitzar neoprè per a la prova (al menys m’estalvio els 10 minuts que em costa posar-me’l!). La mar està en calma, pinta bé… Abans de sortir tenim la oportunitat de veure la transició de les proves que han sortit abans. Pels temps sembla que el circuit de natació es farà llarg.

Preparats per la sortida. Netejo les ulleres 3 o 4 cops (nervis?). Amb en Marc decidim sortir una mica escorats per a evitar la massa de gent en els primers metres de la cursa (tots dos em tingut males experiències…). El tram de natació el faig prou bé (dintre de les meves limitacions). El més dur es la transició entre la primera i la segona volta a través de la sorra de la platja (la gent para a respirar uns segons abans de tornar a entrar a l’aigua). Temps natació 30:13, i sortim junts amb en Marc

Transició correcte, i comença el tram de bici. Veig en Marc allunyar-se però les meves cames no donen per més. 4 voltes a un circuit força irregular, amb un parell de rampes que a cada volta que passa se’m fan una mica més llargues… Veig passar gent però soc incapaç d’enganxar-me a una bona roda. Procuro hidratar-me i menjar alguna cosa i inclús faig algun amic pel camí comentant la jugada. Em dona la impressió que he pogut reservar forces per la última part. Temps tram de bici 1:11:33.

Transició correcte i surto a córrer molt animat… però la felicitat dura poc! Els 200 primers metres ja m’adono que la cosa no va bé. Fa calor… i no avanço gens!. Decideixo començar amb un ritme lent per intentar recuperar-me. La primera volta se’m fa eterna… però ja només en queda una! He superat prou bé el que jo pensava que eren 5 km… Però la il·lusió dura poc al sentir a un integrant de la organització comentant que la distància olímpica són 4 voltes… Collons! El calor ja m’està afectant la percepció! Això es converteix en una espècie de processo... em comencen a fer mal els peus (no m’he posat mitjons, com els professionals) i em miro les bambes i veig que estan tacades de sang... genial! La meva xicota em va animant a cada volta i em diu que vaig bé (l’amor és cec, penso). La tortura finalitza passats 57 minuts i 12 segons (marca olímpica). Em fa mal tot (no se com deu ser acabar un ironman!)

En acabar la cursa penso: “mai més repetiré això”. Passen unes hores… i miro el calendari per a saber quan és la propera prova per apuntar-m’hi …. i és que això enganxa!

Crònica escrita per l'Edu Bastida.

Altres companys que van participar a Palamós:

L'ALTRIMAN, UN TRIATLÓ DIFERENT

El passat cap de setmana, 7 components de l'equip ens vam desplaçar fins a les Angles per fer el Half i el triatló Olímpic de l'Altriman. Durant el cap de setmana es realitzen diferents proves de totes les distàncies, des d'un triatló super sprint fins a un dels Ironmans més durs del món.

El dissabte en Pau, l'Edu, en Lluís i jo vam fer el Half Altriman, un triatló de mitja distància on la natació es fa al llac de Matamala a 1500m d'altitud, a la bici es pugen 3 ports, 2 molt durs amb 2000m de desnivell positiu i una mitja marató mixta per asfalt i pista amb un desnivell positiu de 410m.

Diumenge en Pere, en David i l'Albert van fer el Triatló de Capcir de distància olímpica amb una bici exigent que pujava el Coll de la Llosa i el Coll de la Creu.

La meva cursa:

Em llevo a les 6h amb ganes de competir, miro per la finestra i veig els triatletes de l'Altriman que han començat a les 5:30h a competir i estan fent la segona volta de natació, això encara em motiva més. Esmorzo els meus cereals amb llet i m'acabo de preparar totes les coses abans de marxar cap al box.

A les 7h arribo al box i els àrbitres ens demanen que el dorsal ha d'estar agafat per 3 punts, ja no recordava que a França sempre ho demanen, per sort ràpidament algú m'en deixa un i em deixen entrar. Els altres 3 companys també estan col·locant les coses al seu espai, ens enfundem els neoprens i anem cap al llac a escalfar una mica abans d'escoltar el briefing. Escalfo amb en Lluís, les sensacions són bones, l'aigua no està molt freda i el llac és una bassa d'oli. Després de l'escalfament escoltem el briefing i primera sorpresa, la natació és a una única volta de 1900m. Per dins penso que és millor així, hi ha 350 inscrits i així el grup s'estirarà més. En Pau, com que es bon nedador, es col·loca al mig, els altres 3 ens col·loquem a la dreta, on hi ha menys gent, d'aquesta manera tenim una escapatòria si ens agoviem molt.

Abans de la sortida estic força nerviós, les ulleres s'entelen constantment i no paro d'entrar i sortir de l'aigua. Tots aquests nervis s'acaben quan donen el tret de sortida, la primera boia està molt lluny a uns 850m i no hi ha cap referència al mig del llac. Els primers 300m els faig amb l'Edu al costat que em va seguint, però al cap d'una estona es creua un altre participant i el perdo. Arribem a la primera boia i el grup ja està força estirat, no hi ha massa cops. Ràpidament anem a buscar la segona boia i enfilem la tornada amb un handicap important, costa força veure les banderes que indiquen la sortida de la natació. Al final el Garmin em diu que he fet uns quants metres de més per les esses que he fet a la tornada, tot i això estic content amb el meu temps, 32' i posició 90.

La transició és una mica llarga però pel camí em vaig traient el neoprè i faig una T1 decent, tot i que posar-me mitjons em fa perdre una mica de temps. Com que no fa gaire fred, decideixo no agafar el manguitos i només agafo l'armilla per si tinc fred a les baixades. Després també la faré servir per la pluja.

Començo fort amb la bici amb bones sensacions avançant a força gent tant a la pujada que hi ha al costat del llac com a la pujada del primer port al Coll de la Llosa. Baixada ràpida i tècnica passant per Aiguatèbia on encara avanço algun triatleta més. Arribem al trencant i comencem la pujada al Coll de la Creu, els primers kms són suaus i es puja força ràpid però els últims 3 o 4 kms són molt durs amb rampes d'un percentatge alt que fan que sigui una pujada molt exigent. Aquí començo a notar les cames fatigades i les pulsacions no pugen, em passa molta gent. Arribem a dalt, aprofito per menjar una barreta i comencem el descens, 3kms ràpids que ens porten de nou fins el poble de Matamala. Els següents kms són de planer i baixada fins a Escoloubre les Bains on comença el tram més dur del circuit, 3kms al 12% amb rampes del 15%, continuo amb problemes sense trobar un bon ritme i una bona cadència. Passat aquest tram més dur, aprofito per menjar i beure una mica més i seguir al meu ritme intentant no baixar la moral tot i que em passi la gent. Just quan arribo a dalt del Coll d'Hares, comença a ploure, em cordo l'armilla i baixo amb prudència per no caure. Després del descens fals pla en pujada passant per Formigueres. Abans d'entrar al box em menjo un gel per començar a córrer.

Faig una bona T2, força ràpida i em poso a córrer, abans d'acabar el primer km, em creuo amb en Pau pel mig del bosc que va com una moto. Faig una parada tècnica per buidar la bufeta i segueixo al ritme que toca durant els 6kms planers que passen per sobre la presa del llac, el ritme està entre 4'30'' i 4'45''.

Tornem a passar pel box i ens dirigim al poble per una pista que es va enfilant, pel desnivell, vaig baixant el ritme però vaig fent, cada cop plou més i miro els teulats de les cases i veig que estan blancs, al poble cau pedra. Arribo al poble i hi ha molts veïns que ens animen des dels balcons dels apartaments, això dóna una mica d'energia i augmento el ritme però les pujades que hi ha al mig del poble fan que el torni a baixar. Sortint del poble em trobo la Lídia i la Paula que m'animen, el pendent augmenta i m'obliga a caminar duant alguns moments.

Quan arribo a dalt de la pujada més dura al km 14, trobem 2 francesos vestits amb perruques, faldilles i tops fent aeròbic i steps, tot i el cansament és inevitable riure una mica, una mica de Coca-cola i baixada en direcció al llac de Balcere. El pendent és moderat i això permet augmentar el ritme una altra vegada. Lúltim km i mig és en baixada forta i els genolls comencen a fer mal, cosa que no em permet anar tan ràpid com voldria.

Al final acabo la cursa en el lloc 74 després de més de 6h de cursa i patint bastant. Penso en com ha sigut de dura la cursa, però també com he gaudit d'aquesta cursa tan diferent. Segur que l'any que ve hi tornarem, el que no tinc tan clar és la distància que faré.

Resultats dels triatletes del TGCB


Half Altriman 13 de juliol de 2013

Pau Busquets posició 10, 5h25'46''

Enric Hernández posició 74, 6h08'16''

Lluís Rigau posició 93,6h16'19''

Edu Palomer posició 129, 6h28'45''


Triatló du Capcir (Olímpic) 14 de juliol de 2013

Pere Sala posició 17, 2h26'52''

David Quer posició 137, 3h8'59''

Albert Grau posició 167, 3h14'27''

En Pere en acció:

Tri Pere Altriman from Enric Hernández on Vimeo.

Triatló de Puigcerdà. El debut de l'Aleix.

Són les 6 del matí i em sona el despertador. M’aixeco i comprovo que per ara sembla que els dolors lumbars que no m’han permès entrenar durant la setmana sembla que han mitigat molt. Em disposo a esmorzar uns cereals amb iogurt ja que a casa en Franc es el que esmorzen i jo no he pensat a portar el que esmorzo normalment.
A partir d’aquí em disposo a fer tots els estiraments que el meu fisio m’ha dit que fes per tal d’ajudar la meva esquena. Reviso la llista de les coses que he de portar que hem preparat amb en Franc la nit abans i em disposo a preparar-ho tot.
Són les 7:40 quan surto de Llívia cap a Puigcerdà, quedo sorprès com de ràpid ha passat aquesta estona. Arribo puntual a la zona on en Franc em va dir que deixés el cotxe. Aparco el cotxe i començo a veure gent ja. Quina por tu, que forts estan tots i quina practica tenen tots a preparar les bicis, dic dintre meu, collons Aleix que pardillo ets si punxes una roda tu trucaries al RAC…

Vaig cap a la zona de Boxes, demano per algú de la federació, encara no tinc el meu dorsal. La dona al primer moment m’espanta i em diu si soc dorsal zero jo li responc "no tengo ni idea de que es eso, solo se que llamé a la federación y me dijeron que aquí estaría mi dorsal", em diu que li sembla que no el porta, ja estic cagadíssim. Amb tot anem cap a la furgo a mirar que porta i sorpresa hi és! Ja anem bé!
Me’n torno cap al cotxe i em disposo a preparar-ho tot quan ja rebo la trucada de l’Albert, ve cap al cotxe a donar-me un cop de mà a col·locar dorsal a la bici, preparar material, aconsellar-me quina bossa deixar als boxes….
Vaig a deixar les coses a la zona de transició i pardillada al tanto jo a sobre la bici, m’avisen que baixi, li dic "hoy me estreno…"

A Partir d’aquí cap a la zona de sortida de natació, ens tirem al llac amb l’Albert, el meu gran company al dia d’avui i fem algun metre per escalfar.
Abans de la sortida sembla que els de la federació no s’expliquen gaire en quant al recorregut però al final sembla que ho entenc i el tema està en creuar el llac i donar una volta.
Per sort l’Albert entén com van les dues sortides i em diu, nosaltres anem a la segona Aleix. Ens preparem per la sortida, un cop feta la primera, veig un forat a davant i m’hi poso, amb una pressió a sobre de deu amb el meu neoprè nou tope gama penso, aquí a l’aigua no pots fer el pena que sembles tot un pro amb el G-Range. Tret de sortida i gas a fons la primera recta no vull que em passin per sobre, arribo a la boia i veig que arribo bé amb tot ja tinc a davant els lents de la primera sortida, nomes 2 minuts entre sortides es poc. És a partir d’aquí que arribem a sota la passera peatonal i em fan tap els lents de la primera sortida em cago en tot comença la Lluita. Un cop passada la passera aconsegueixo nedar al meu ritme passant gent, els braços em comencen a fer mal 3 setmanes sense tocar l’aigua passen factura, coi d’angines i lumbàlgia…

Surto de l’aigua cansadíssim i dent, ha anat prou bé. Intento descordar-me el neoprè trotant i sóc incapaç, camino i sembla que aconsegueixo descordar-lo. Penso va nano ara comença el repte. Trobo la bici relativament ràpid i faig la transició evidentment amb la calma…
Surto de la zona de boxes , quan pujo a la bici merda el fre de davant no frena, dic ole nano perfecte!!! I comencem amb una baixada que t’hi cagues, la gent m’avança que m’arrenca els adhesius jo flipant aquests paios estan sonats es mataran, jo semblo en Piraña de Verano azul baixant, encara tinc massa present la caiguda baixant de les Serres i la marxada de roda de la setmana anterior baixant de la mare de deu del mon.
Començo a pujar a Guils al meu ritme, em segueixen passant a tot drap, dic nano que quedaras últim a aquest ritme a mitja pujada m’avança una tal Marta i dic tu prova de seguir-la i això faig. Arribem a dalt i donem la volta i comença la baixada. És a la baixada on em trobo l’Albert que està pujant i l’animo va nano et falta poc.
Quan arribo a Puigcerdà i veig la rampa que ens fan fer per arribar a la transició em cago en tot. Amb tot posat em disposo a pujar. Arribo a la zona de boxes estassat i desorientat amb la última rampa. És aquí on faig una transició que fa por donant voltes com un desesperat a boxes buscant les meves coses… sort que hi ha l'Eva i em demana el número i busca també sinó encara hi seria.
Faig la transició i començo a córrer, 5 metres i em visita l’amic flato, benvingut cabró. No puc amb la meva ànima coi de flato. Sortint dels boxes veig a l’Albert fent la transició.

Faig el que bonament puc amb el flato, vull plegar!!!!!!!! Porto 1,5 km i camino el flato és mortal, dins meu dic Aleix a poc a poc almenys acaba!!! Em poso el garmin que m’he oblidat d’engegar per controlar el meu penós ritme a la cursa a peu. Mentre camino sento des de darrera, va Aleix, l’Albert s’acosta torno a córrer com puc. És a partir del km 3.5 que sembla que el flato remet i vaig més còmode al meu ritmillo total dic ara ja no hi pots fer res nano.
Quan estic arribant veig un tio que anima i dic a aquest no t’està animant a tu, miro endarrere i veig un que arpeta per avançar-me, apreto les dents perquè no m’avanci, al final arribem junts el tiu em felicita i jo també a ell i li demano érem els últims??? Bàsicament he apretat per la por de quedar últim.
Arribo content per haver acabat, estava clar que ni era el millor triatló per les meves característiques ni l’afrontava en les millors condicions però feina feta i Bateig fet!

Us deixo els meus temps i els de l’Albert:

214 GRAU CATALAN, ALBERT TGCB V1M 1:26:11 244 0:17:01 205 0:47:22 25,33 1:04:23 160 0:21:48

229 BARCONS SOLA, ALEIX TGCB ABM 1:30:28 54 0:09:59 242 0:52:47 22,73 1:02:46 247 0:27:42