Triatló de Puigcerdà. El debut de l'Aleix.

Són les 6 del matí i em sona el despertador. M’aixeco i comprovo que per ara sembla que els dolors lumbars que no m’han permès entrenar durant la setmana sembla que han mitigat molt. Em disposo a esmorzar uns cereals amb iogurt ja que a casa en Franc es el que esmorzen i jo no he pensat a portar el que esmorzo normalment.
A partir d’aquí em disposo a fer tots els estiraments que el meu fisio m’ha dit que fes per tal d’ajudar la meva esquena. Reviso la llista de les coses que he de portar que hem preparat amb en Franc la nit abans i em disposo a preparar-ho tot.
Són les 7:40 quan surto de Llívia cap a Puigcerdà, quedo sorprès com de ràpid ha passat aquesta estona. Arribo puntual a la zona on en Franc em va dir que deixés el cotxe. Aparco el cotxe i començo a veure gent ja. Quina por tu, que forts estan tots i quina practica tenen tots a preparar les bicis, dic dintre meu, collons Aleix que pardillo ets si punxes una roda tu trucaries al RAC…

Vaig cap a la zona de Boxes, demano per algú de la federació, encara no tinc el meu dorsal. La dona al primer moment m’espanta i em diu si soc dorsal zero jo li responc "no tengo ni idea de que es eso, solo se que llamé a la federación y me dijeron que aquí estaría mi dorsal", em diu que li sembla que no el porta, ja estic cagadíssim. Amb tot anem cap a la furgo a mirar que porta i sorpresa hi és! Ja anem bé!
Me’n torno cap al cotxe i em disposo a preparar-ho tot quan ja rebo la trucada de l’Albert, ve cap al cotxe a donar-me un cop de mà a col·locar dorsal a la bici, preparar material, aconsellar-me quina bossa deixar als boxes….
Vaig a deixar les coses a la zona de transició i pardillada al tanto jo a sobre la bici, m’avisen que baixi, li dic "hoy me estreno…"

A Partir d’aquí cap a la zona de sortida de natació, ens tirem al llac amb l’Albert, el meu gran company al dia d’avui i fem algun metre per escalfar.
Abans de la sortida sembla que els de la federació no s’expliquen gaire en quant al recorregut però al final sembla que ho entenc i el tema està en creuar el llac i donar una volta.
Per sort l’Albert entén com van les dues sortides i em diu, nosaltres anem a la segona Aleix. Ens preparem per la sortida, un cop feta la primera, veig un forat a davant i m’hi poso, amb una pressió a sobre de deu amb el meu neoprè nou tope gama penso, aquí a l’aigua no pots fer el pena que sembles tot un pro amb el G-Range. Tret de sortida i gas a fons la primera recta no vull que em passin per sobre, arribo a la boia i veig que arribo bé amb tot ja tinc a davant els lents de la primera sortida, nomes 2 minuts entre sortides es poc. És a partir d’aquí que arribem a sota la passera peatonal i em fan tap els lents de la primera sortida em cago en tot comença la Lluita. Un cop passada la passera aconsegueixo nedar al meu ritme passant gent, els braços em comencen a fer mal 3 setmanes sense tocar l’aigua passen factura, coi d’angines i lumbàlgia…

Surto de l’aigua cansadíssim i dent, ha anat prou bé. Intento descordar-me el neoprè trotant i sóc incapaç, camino i sembla que aconsegueixo descordar-lo. Penso va nano ara comença el repte. Trobo la bici relativament ràpid i faig la transició evidentment amb la calma…
Surto de la zona de boxes , quan pujo a la bici merda el fre de davant no frena, dic ole nano perfecte!!! I comencem amb una baixada que t’hi cagues, la gent m’avança que m’arrenca els adhesius jo flipant aquests paios estan sonats es mataran, jo semblo en Piraña de Verano azul baixant, encara tinc massa present la caiguda baixant de les Serres i la marxada de roda de la setmana anterior baixant de la mare de deu del mon.
Començo a pujar a Guils al meu ritme, em segueixen passant a tot drap, dic nano que quedaras últim a aquest ritme a mitja pujada m’avança una tal Marta i dic tu prova de seguir-la i això faig. Arribem a dalt i donem la volta i comença la baixada. És a la baixada on em trobo l’Albert que està pujant i l’animo va nano et falta poc.
Quan arribo a Puigcerdà i veig la rampa que ens fan fer per arribar a la transició em cago en tot. Amb tot posat em disposo a pujar. Arribo a la zona de boxes estassat i desorientat amb la última rampa. És aquí on faig una transició que fa por donant voltes com un desesperat a boxes buscant les meves coses… sort que hi ha l'Eva i em demana el número i busca també sinó encara hi seria.
Faig la transició i començo a córrer, 5 metres i em visita l’amic flato, benvingut cabró. No puc amb la meva ànima coi de flato. Sortint dels boxes veig a l’Albert fent la transició.

Faig el que bonament puc amb el flato, vull plegar!!!!!!!! Porto 1,5 km i camino el flato és mortal, dins meu dic Aleix a poc a poc almenys acaba!!! Em poso el garmin que m’he oblidat d’engegar per controlar el meu penós ritme a la cursa a peu. Mentre camino sento des de darrera, va Aleix, l’Albert s’acosta torno a córrer com puc. És a partir del km 3.5 que sembla que el flato remet i vaig més còmode al meu ritmillo total dic ara ja no hi pots fer res nano.
Quan estic arribant veig un tio que anima i dic a aquest no t’està animant a tu, miro endarrere i veig un que arpeta per avançar-me, apreto les dents perquè no m’avanci, al final arribem junts el tiu em felicita i jo també a ell i li demano érem els últims??? Bàsicament he apretat per la por de quedar últim.
Arribo content per haver acabat, estava clar que ni era el millor triatló per les meves característiques ni l’afrontava en les millors condicions però feina feta i Bateig fet!

Us deixo els meus temps i els de l’Albert:

214 GRAU CATALAN, ALBERT TGCB V1M 1:26:11 244 0:17:01 205 0:47:22 25,33 1:04:23 160 0:21:48

229 BARCONS SOLA, ALEIX TGCB ABM 1:30:28 54 0:09:59 242 0:52:47 22,73 1:02:46 247 0:27:42