La competició era dissabte, però divendres ja em vaig apropar a Palamós a recollir el dorsal. Em va semblar que es respirava un ambient força professional. Vaig veure alguns estrangers i gent que semblava molt preparada (el clàssic complex de veure tota la gent molt més preparada que un mateix... intuïció que es va confirmar l’endemà...)
Dia de la prova. A matinar! (des de que vaig començar a preparar el triatló m’aixeco més aviat per anar a fer esport els caps de setmana que per anar a treballar … hi ha gent que pensa que “no estic gaire bé”). Passo a recollir en Marc i arribem sense incidències a Palamós unes 2 hores abans de la sortida. A mig camí, en Marc pateix un petit atac de pànic… creu que s’ha deixat el DNI!, però no, el porta a la bossa (moralina: repasseu bé el material abans de marxar).
Un cop a Palamós, preparem el material i ens dirigim cap a la platja. No és podrà utilitzar neoprè per a la prova (al menys m’estalvio els 10 minuts que em costa posar-me’l!). La mar està en calma, pinta bé… Abans de sortir tenim la oportunitat de veure la transició de les proves que han sortit abans. Pels temps sembla que el circuit de natació es farà llarg.
Preparats per la sortida. Netejo les ulleres 3 o 4 cops (nervis?). Amb en Marc decidim sortir una mica escorats per a evitar la massa de gent en els primers metres de la cursa (tots dos em tingut males experiències…). El tram de natació el faig prou bé (dintre de les meves limitacions). El més dur es la transició entre la primera i la segona volta a través de la sorra de la platja (la gent para a respirar uns segons abans de tornar a entrar a l’aigua). Temps natació 30:13, i sortim junts amb en Marc
Transició correcte, i comença el tram de bici. Veig en Marc allunyar-se però les meves cames no donen per més. 4 voltes a un circuit força irregular, amb un parell de rampes que a cada volta que passa se’m fan una mica més llargues… Veig passar gent però soc incapaç d’enganxar-me a una bona roda. Procuro hidratar-me i menjar alguna cosa i inclús faig algun amic pel camí comentant la jugada. Em dona la impressió que he pogut reservar forces per la última part. Temps tram de bici 1:11:33.
Transició correcte i surto a córrer molt animat… però la felicitat dura poc! Els 200 primers metres ja m’adono que la cosa no va bé. Fa calor… i no avanço gens!. Decideixo començar amb un ritme lent per intentar recuperar-me. La primera volta se’m fa eterna… però ja només en queda una! He superat prou bé el que jo pensava que eren 5 km… Però la il·lusió dura poc al sentir a un integrant de la organització comentant que la distància olímpica són 4 voltes… Collons! El calor ja m’està afectant la percepció! Això es converteix en una espècie de processo... em comencen a fer mal els peus (no m’he posat mitjons, com els professionals) i em miro les bambes i veig que estan tacades de sang... genial! La meva xicota em va animant a cada volta i em diu que vaig bé (l’amor és cec, penso). La tortura finalitza passats 57 minuts i 12 segons (marca olímpica). Em fa mal tot (no se com deu ser acabar un ironman!)
En acabar la cursa penso: “mai més repetiré això”. Passen unes hores… i miro el calendari per a saber quan és la propera prova per apuntar-m’hi …. i és que això enganxa!
Crònica escrita per l'Edu Bastida.
Altres companys que van participar a Palamós:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada