RESUM TEMPORADA 2013

Donem per finalitzada la temporada 2013. Ha sigut una temporada diferent, on el club ha crescut, s'han fet entrenaments conjunts regularment i moltes competicions. En general molts bons moments recollits en un vídeo de 5' que podeu veure aquí. Moment de descansar una mica i carregar les piles per tornar als entrenaments conjunts a partir del 13 de novembre.

TGCB resum from Enric Hernández on Vimeo.

CHALLENGE BARCELONA-MARESME

Fa un any ni m'hagués imaginat que tornaria a anar am bicicleta (abandonada a l'adolescència en favor d'una “derbi” que, vist amb la distància, tampoc anava gaire més ràpid que pedalant...). Ara, el que no m'havia imaginat mai és que faria un “Ironman”. Però...aquí estem...després d'un any d'entrenar i competir molt, descobrir un nou esport com el triatló i, sobretot, fer molt bons companys.

Avui toca passar comptes. Toca veure si tots els dissabtes al matí llevant-me d'hora, aquelles sèries a l'aigua que no s'acabaven mai i les gambades per la devesa, han fet pòsit i em permeten ser “finisher” per primera vegada.
Els dubtes són molts. Poques vegades he nedat gairebé 4 km, només he fet una marató i mai he arribat a fer 180 km pedalant. Però el que encara he fet menys és fer-ho tot plegat!

L'Enric em dóna confiança. M'ha vist progressar durant tot l'any i hem entrenat moltes vegades junts. Sense ell no hauria estat possible fer entrenaments tant durs com els que hem fet aquells dissabtes de sol i calor quan tocava transició i no em deixava parar ni als últims 50 metres, fent així, que em fes més fort físicament i psicològicament. Pel cap passen tots els entrenaments de l'any. Des de les llargues sessions per preparar la marató de Barcelona amb en Fèlix fins “l'stage” al Pirineu francès amb en Marc, passat per les estimulants sèries a la devesa.



Som divendres. Quedem amb l'Enric per anar cap a Calella a la “Pasta party”, recollir el dorsal i gaudir de d'ambient. El dia és lleig i plou. Portem tota la setmana pendents del temps. Pinta insegur. Ha estat una setmana estranya. Després d'entrenar molt fort durant l'últim mes i mig, gairebé no fer res es fa estrany. Arribem a Cella. Ens cau un xàfeg increïble. Penso “millor, que ho descarregui tot avui...”. Un cop a dins el recinte començo a connectar-me amb la competició. M'inquieto i el meu estat d'alerta augmenta. Recollim el dorsal i no ens entretenim. La “Pasta party” és a l'altra punta de Calella, en una carpa prop de la platja. Un festival de pasta, arròs, pastissets, cervesa i música (el grup d'en Manu Guix amenitza la festa tocant versions de grans clàssics del rock) ens espera. Molts triatletes duen samarretes de “finisher” d'altres anys. Me'ls miro i penso “aquest fa cara de ser bo”, “aquest el passo, segur...amb aquesta panxa...”.

És dissabte. Toca tornar a Calella (ara ja per quedar-m'hi fins diumenge vespre) per deixar la bici a boxes i les bosses amb tot allò necessari per fer la transició. Més nervis que ahir. Començo a dubtar de tot...fins i tot de si m'han posat el gorro de nedar del color que toca (sortim per grups d'edat). Miro i remiro les bosses per fer les transicions...no fos cas que m'hagués deixat alguna cosa. Tot en ordre. Espero que les cames també ho estiguin demà. A boxes ens trobem amb en Pere i en Moi. Fem conya sobre les bicicletes i les “cabres”. Tot ajuda a destensar una mica la cosa.



Dimenge. 6,15h de matí. Ens trobem a boxes. Inflar rodes, posar la teca i la beguda a la bici i creuar els dits. La sortida és a 5 minuts a peu dels boxes. Un cop allà, ritual de neoprè i vaselina. Fem fotos de rigor i ens desitgem sort. L'aigua sembla tranquil·la. Jo, no tant. Ens esperen unes quantes hores de diversió i patiment alhora. Donen la sortida. Ai... Com sempre, els primers metres son complexes. Vas fora de ritme. Si el baixes, t'atropellen els de darrera. Mica en mica trobo el meu lloc. Intento seguir alguns peus assequibles. De “boya en boya y tiro porque me toca”. Es fa llaaaarg. Perdo el camí moltes vegades. Veig gorros de tots colors. Atrapo els ressegats de l'anterior sortida i m'atrapen els peixos de la següent. Tot plegat, previsible. De sobte, trec el cap de l'aigua i albiro la platja. Sembla que no pugui ser. Però sí. Primer tram superat.



Surto bé de l'aigua. Faig una transició prou ràpida i gas. He entrenat ritmes d'uns 32 km/h de mitjana. A veure com em sento. Entrem a la N-II. Quin asfalt. Penso “aquests de Foment treballen bé”. Em sento molt còmode. De sobte em passa en Jordi. Inevitable no veure'l (i sentir-lo!). Cap a la meitat de la primera volta, prop de Montgat on girem un altre cop cap a Calella, em creuo amb l'Enric. El temps passa molt ràpid. De seguida porto 3 hores pedalant i em sento còmode. Volta rera volta em creuo amb els companys, que van un pas per davant meu. També en Pau que ha vingut amb la bici animar-nos. Ens té controlats a tots i ens empeny endavant. Cap al final de l'ultima volta atrapo l'Enric. Anem una estona junts. El cel amenaça. De sobte, quan faltaven uns 30 km per acabar el tram de ciclisme, comença a ploure amb ganes. La N-II amb 3 dits d'aigua. Però aquí ningú para. Gas. Al final, mitjana de 34 km/h.
T2. Penjo la bici i surto corrents sense ni tant sols descordar-me les sabates cap a la carpa on hi tenim les bosses de la transició. Les cames aguantes. Almenys la transició... Com si fos un professional, un voluntari m'assisteix i m'ajuda a recollir el material. Collons, quin luxe...



Per davant, 42 km. 4 voltes de Calella a Pineda passant per la línia d'arribada cada vegada. Malgrat el mal temps, déu ni do la gent que hi ha animant. Veig molts companys del club que s'han desplaçat per donar-nos ànims. També família i amics que he gairebé obligat a venir perquè ser que els necessitaré quan les forces comencin a mancar. La primera volta sense esforç. De cop i volta en Marc em crida. Fent broma li demano una cervesa. Intento beure coca-cola a cada avituallament i fer algun gel. A la segona volta, potser em passo de líquid (i de ritme) i començo a tenir flato. No m'abandonarà gairebé en tota la resta de cursa. Camino, baixo el ritme però només minva, no desapareix. Els crits de “come on Eduard!” dels espectadors ajuden. Tot ajuda. Però sobretot el caliu dels companys del Club i la família amb qui em saludo a cada volta i els ànims que ens donem amb l'Enric, en Pere i en Jordi cada cop que ens creuem.
Només queda una volta. Ara el flato es barreja amb el cansament i el dolor al genoll esquerre. Semblo en “Xiquito” corrent. Tinc ganes de plorar de dolor però apreto les dents.



Quan veig cares conegudes, sembla que el dolor desapareix i tot és fàcil. Encaro els dos últims km. Ho he aconseguit. Guardo forces per entrar a meta decentment. Aprofito per avançar algun atleta durant els últims 500 metres. És com fer un avançament amb un camió de mercaderies però ara una rampa és el que menys m'importa. Entro al recinte final emmoquetat de vermell. Però aquesta vegada giro ja a la dreta i encaro meta.
Finisher.

Crònica escrita per Eduard Palomer.

PRESENTACIÓ DE LA TEMPORADA 2014

El proper dijous dia 17 d'octubre a les 20h a la sala UdG del pavelló municipal de Fontajau de Girona, es presenta la temporada 2014 del Triatló Girona Costa Brava. Explicarem el funcionament del club, les activitats que tenim pensades per la nova temporada i les avantatges de formar part del nostre equip. Si t'agrada el triatló, la cursa a peu o el ciclisme, vine a entrenar amb nosaltres.