La Rocacorba Trail va seduir als més de 800 participants en la seva primera edició diurna i va comptar amb tot el que pot demanar qualsevol amant de les curses de muntanya: excel·lent organització, paisatges meravellosos, corriols ràpids i tècnics i gran nivell dels corredors.
La cursa de 30kms, la prova estrella de la jornada, va començar finalment a 2/4 de 10, mitja hora més tard del previst per evitar coincidir amb la de 20kms. Els primers 6 quilòmetres van transitar per àmplies pistes que possibilitaven la marxa dels molts participants. Em vaig col·locar excessivament enrere a la sortida i ho vaig pagar en una pèrdua de temps considerable en el primer tap que es va formar en una baixada accentuada, just abans del primer avituallament. L’objectiu era fer un bon rodatge de cares a la marató del mes de Març i, sobretot, el més primordial, no fer-nos mal en les baixes tècniques, encara més perilloses pel fang acumulat per la constant pluja del dia anterior.
A partir del primer avituallament, ascendíem fins als 920 metres per pujar Rocacorba pel camí més conegut i habitual. Sabíem que era la part inicial i curiosament molts fèiem els trams més durs caminant ràpid, quan en molts entrenaments pugem aquestes rampes dures corrent. Una vegada coronat Rocacorba (pujant de quatre grapes les pedres de dalt del cim), iniciem un ràpid descens. Cedeixo el pas als corredors més ràpids que veig de reüll i els intento seguir, sense èxit. No obstant, els quilòmetres passen ràpid i ens acostem a l’equador de la cursa amb bones sensacions. A partir d’aquí, pugem el Golany per baixar posteriorment de cop 400 metres; on ensopego un parell de vegades. Altra vegada ve una altra pujada de 400 metres fins arribar al Collet, que molts afrontem amb tranquil·litat, intentant hidratar-nos i menjar el primer gel. Som al quilòmetre 20, el cansament es començar a notar i el fang i les zones humides dificulten encara més les coses. Klassmark, els organitzadors, han fet una bona feina amb la senyalització del corregut, tallant herbes i dotant d’avituallaments molt complets. També han penjat molts cartells durant la cursa indicant els quilòmetres i propers passos i amb frases encoratjadores pels participants. “Fes-te amic del patiment, i mai estaràs sol”. Llegeixo la frase i me la poso al cap en els primers quilòmetres. Comencen a venir les primeres rampes però veig que no sóc l’únic i començar a pesar el cansament general.
Ja només tinc al cap arribar als quilòmetre 28 per afrontar la darrera baixada, que l’organització ens havia alertat que era tècnica i perillosa; tenint en compte la fatiga acumulada. La faig poc a poc i veig que tampoc és per tant. Les vistes són precioses, fa un dia esplèndid i es veu tota la Vall de Llémena i moltes zones de Girona. De seguida arribo a la línia d’arribada; amb un temps total de 4 hores i 12 minuts. Recordo que havia corregut sense mirar el rellotge, quin gran plaer.
Miro la classificació i m’adono l’increïble nivell dels participant. Guanya en Toti, i l’Arnau Julià només és quart. Els primers voregen les 3 hores. Els millors del club són Jordi Cebrià i Pau Busquets, a molta diferència dels mortals. Esports Nabes compta amb una nodrida participació de corredors en els primers llocs. Segueixo repassant les classificacions, que també es fa per equips de 2 i 4 corredors, i m’adono que la gent està molt forta. Que hi farem!
La Mónica i la Carol del club van participar en la cursa de 20kms per equips.
Crònica escrita per Xevi Gasau.
