TRIATLÓ DE MANRESA

Dissabte dia 8 de Juny a les 12h del migdia. Cau una tempesta sobre la ciutat de Girona, mentre començo a preparar el dinar, ja que a les 13h he quedat amb en Marc Davesa, per sortir cap a Manresa, on es celebra el triatló a l’esprint que agafa el nom de la ciutat. El meteosat i les notícies de la radio entreveuen que les pluges deixaran pas al Sol. Anem bé.

Sortim i agafem l’eix direcció Vic. Quin plaer, ningú a la carretera. Ara que tenim un carril de més. En Marc aprofita per fer una becaina i amb una mica més d’una hora arribem al parc de l’Agulla de Manresa on es fera la competició.
Queda una hora per la sortida i anem amb temps, amb massa temps,... Deixem les coses al box, guardem les motxilles al guarda-roba i anem a posar el peu a l’aigua. Està a 20 graus i dubtem de si neoprè o no. Al final decidim que sí i amb Nosaltres el 95% de la gent. Estem tant relaxats que no creiem que comencem la cursa en 5 minuts. L’speaker ens explica el recorregut de la natació i ens va alliçonant que no cal córrer, que a l’aigua no es guanya temps, que comte amb la bici, ja que pot sortir un cotxe,...
1.- La sortida de natació és dins de l’aigua i és un recorregut quadrat amb 3 boies. Ens donen la sortida, començo a nadar i em sento còmode, no hi ha gaires empentes, ningú em toca els peus, ... ara bé ens acostem a la primera boia i es forma un embut monumental, cops de braços, el de davant que no tira, un tiu agafat a la bolla, la piragua que vigila que ningú es coli o s’ofegui,... de camí a la segona em sento estressat i amb les pulsacions a dalt de tot, no sé si resistiré una altra boia com aquesta. Se m’ocorre mirar enrere i m’acollono en pensar amb el que se’m pot caure al damunt; agafo aire i continuo endavant,... Abans de sortir de l’aigua, de 500 tius/ties que hi ha a la prova, veig en Marc. Quina casualitat !!! Vinga! Vinga! Que el pitjor a passat !!!
2.- La transició es força ràpida, però no evito que el meu company d’equip la faci més ràpid que Jo. Pujo a la bici i a pedalar. Al cap d’uns metres veig que haig de canviar al plat gros. La carretera és un puja i baixa i amb algú que ve del darrera i la gent que anem atrapant anem fent un petit pilot. Quin perill !!! Haig d’extremar les precaucions, ja que algú no sap anar gaire en bici, la carretera és estreta i anem atrapant ciclistes. En un punt trobo en Marc, però en un “repetxó” m’agafa uns quants metres, però aconsegueixo no perdre’l de vista. Amb tot arribem a boxes. La bici se’m fa curta !!!
3.- La transició és força ràpida, canviar de sabates, treure’t el casc i canviar la posició del dorsal. Surto com un llampec, però no tinc referències del temps. No porto posat el Garmin i no tinc ni idea dels quilòmetres que duc. La ruta és força repetitiva, que si volta a l’estany per baix, ara giro, ara volta per dalt, i quan m’encamino cap a la meta veig que hi ha una bifurcació i un que diu: Segona volta a la dreta !!! Què? Estic a la meitat? No problem, continuem. En aquesta segona volta avanço més gent que no pas m’avança. En les voltes em vaig trobant en Marc, però no sóc capaç de restar-li metres. Ara sí que encarrilo cap a la meta i arribo amb les pulsacions altes, però sense estar fatigat.

No tinc ni idea de si ho he fet bé o malament. A l’aigua he patit molt, en bici m’he sentit bé i al córrer he anat al meu ritme, però sense cap referència. Comentant la jugada al final, creiem que la propera prova haurà de ser amb més quilòmetres. Al final del dia surten les classificacions. Són les següents: d’un total de 478 participants:

198 - Marc Davesa – 1:02:51 - (232) 00:12:53 – (171) 00:29:15 36.92 – (258) 00:20:43

231 - David Quer – 1:04:03 – (230) 00:12:52 – (222) 00:30:34 35.33 – (249) 00:20:37

Anem entrenant, anem millorant !!!

Crònica escrita per David Quer.

ECOTRIMAD 2013, competint al costat d'en Marcel Zamora

Volem començar aquesta crònica felicitant en Marcel Zamora per la 2ona posició de la cursa i agrair a en Pere i en Marcel Zamora els quatre dies que hem pogut gaudir gràcies a ells i sobretot la seva gran qualitat humana. Moltes gràcies també a en Ramiro, l'Antonio i en Joaquín, organitzadors de l'Ecotrimad, per la seva generositat i per fer-nos passar un gran cap de setmana.
Dijous a les 8 del matí, després del cafè oficial, sortim de Girona cap a Barcelona per recollir a en Pere i en Marcel Zamora. Un cop tots cinc dins la Vito, cap a les 10 enfilem direcció la Sierra madrilenya, cap a Buitrago, ens esperen molts kms però passen amenament. Parada a Calatayud (sí, la de la Dolores) per dinar al Bilibis, i hora i mitja després continuem el viatge. Comprovem que fora de casa nostra, tothom es mou en grans autovies gratuites i que continuen vigents els " toros" de l'Osborne. I per fí a mitja tarda arribem a Buitrago on contactem amb en Ramiro i en Joaquín i ens instal.len al "col.legi major", seu oficial de l'Ecotrimad. 
A les 7 ja estem canviats i a sobre la bici per anar a fer el reconeixement oficial del recorregut de bici. Formem un grupet de 8 o 9 que tardem aproximadament 1h 15' en fer una de les dues voltes del circuit on ja ens adonem que no será una bici fácil.



Tornada a l'habitació, dutxa i ja estem dins la Vito per anar a sopar. Quatre de les millors hores del viatge, un gran i abundant sopar amb en Ramiro, l'Antonio i en Diego Velázquez (JABALI MAN), que vam acabar plorant de riure més d'un cop. Quina gran gent i quin acolliment,  un 10. Per cert, un tio flipant aquest en Diego, afectat per esclerosis des de fa anys i enamorat del nostre esport, ens va donar una lliçò d'energia i d'actitud positiva davant la vida. 



Divendres, ens despertem per sorpresa a les 8.30h amb el so pels altaveus de l’habitació de quinze minuts de cant d'ocellets i aigua de riu, tots flipem!!! Després d'esmorzar, en Ramiro ens porta a trotar pel puja i baixa que serà el circuit de córrer a peu. Impressionant la zona de boxes, el pantano de Riosequillo, a punt de vessar. Després de dinar i migdiada anem a la xerrada d'en Marcel i l'Alberto Garcia ( entrenador de l'Ana Burgos ) i al briefing. Dues horetes després ja estem a la pizzeria per engolir les pizzes de tonyina de torn i cap al llit.

Dissabte, el Tri. Ens aixequem a les 8 i mentre en Marcel va a trotar 20 minutets, nosaltres acabem de preparar els trastos. Esmorzar tranquil.lament al centre i a les 10 ja arribem a boxes. El cel mig tapat i amenaçador però deixa ser una mica optimista. L'aigua, diuen a uns 16 graus. Ho deixem tot preparat i baixem a la linea de sortida.



La natació. Hi ha vàries sortides. A les 11 en punt surten els èlit. En Marc, com  que encara es un " baiby " surt a les 11:12 i els abueletes d'en Xevi i en Lluís a les 11:14. Es una volta teòricament de 1900 metres en forma de triangle, que, pels temps que tothom fa es fa més llarga ( alguns amb garmin diuen uns 2200 metres ). L'aigua està arrissada pel vent que provoca alguna onada i dificulta una mica la visió d'alguna de les boies, però es una natació molt neta de cops. Sortida en 41', 42' i 38' respectivament. Transicions lentes com sempre i agafem les bicis.

La bici. Circuit de 75 kms, de dues voltes més un enllaç. El cel tapat i risc de pluja, ens abriguem, temperatura exterior baixa, samarreta térmica i maillot. Cada volta fa uns 37 kms. Un circuit de puja i baixa constant, ni 500 metres de planer, cap port però tot repetxons que el fan molt trencacames. L'entorn, espectacular, la Sierra " pobre " madrilenya, carreteres virades en molt bon estat que travessen poblets i que passen per quatre o cinc pantans. La primera volta anem tots tres amb les cames una mica carregades i ens plou uns 10 minuts amb pedregada inclosa, però al final s'arregla una mica. Ens creuem tots tres en un tram d'anada i tornada i comencem la segona volta. Les cames millor i agafem el ritme. Molts de repetxons que en el reconeixement feiem a plat, ara els feiem amb el petit, una cosa es l'entreno i l'altra la cursa (i més per la cursa a peu que ens esperava). Després de gairebé 2h 30' (a uns 30 km/h) arribem a boxes. Transició també lenta i comencem  córrer.

La carrera a peu. Circuit de 21 kms en dues voltes de 9 kms més 3 kms.Traçat molt durillo, també un puja i baixa constant però que es fa molt amè, amb un 70 % d'asfalt i un 30 % de terra. Diuen que cada volta té uns 200 metres de desnivell acumulat de pujada. Sortim de boxes i fem uns 600 metres de tobogants per agafar la presa de Riosequillo, d'uns 800 metres de llarg i iniciar la primera volta. Aquest tram de la presa que feiem dues vegades d'anada i tornada era l'únic tros planer de la cursa. Fem anada i tornada per la presa, ens creuem amb en Marc i després d'un petit repetxon iniciem els tres  kms de més o menys baixada cap al centre històric del poble de Buitrago. Creuem un pont pujant una rampa, el baixem i ja entrem als carrers adoquinats del poble amb curveig constant. Passem pel costat de la muralla i per la plaça on hi ha l'arribada. Continuem pel centre del poble i iniciem els 3 kms de pujada cap a la presa. Primera rampa de 100 metres d'un 13 o 14 % i seguidament les escales per pujar el pont que travessa la carretera, quin mal de cames, déu meu!!! Baixem el pont i continuem pujant a la presa. Ens creuem amb en Xevi, anem tots tres sencers i disfrutant (ni cal explicar que en Marcel ja feia estona que havia arribat a meta). Un cop a dalt tornem a travessar la presa i comencem la segona volta. Igual que la primera. Després de la pujada de la segona volta (ja portem 18 kms), ja enfilem els 3 kms de baixada cap a meta. Aquest cop, fem els últims 300 metres per sobre la muralla, amb una vista espectacular. 1h 40', 2h i 1h 40' respectivament. I per fí, després de 5h 03', 5h 40' i 4h 56' respectivament, acabem l'Ecotrimad. En Marcel, una gran segona posició amb 3h 50'.



I després del gran tute, el gran sopar al Bar Manolo de Patones. Impressionant bocata de calamars ( amb fusió catalana, amb el pa xucat amb tomata, gentilesa del JEFE Pere Zamora, alies Peter Caza, je, je !!!), braves, croquetes i olivetes. 



Diumenge, esmorzar calòric i dolç en una fleca del poble, recollida de trastos i tornada cap a casa (amb dinar inclós a Calatayud). Ah, i varies bosses de " cojonudos " cap a casa, per la dieta !!!

A banda dels resultats esportius, que per a nosaltres tres era el de menys, han estat quatre dies genials compartits amb en Pere i en Marcel Zamora, que a part de ser el número 1 en aquesta disciplina, sÓn tots dos unes grans persones. Hem disfrutat competint i hem disfrutat amb la companyia. I a en Ramiro, l'Antonio i en Joaquin per la seva generositat i acollida. L'Ecotrimad, un tri diferent, gens típic, espectacular i dur, recomenable al 100%.