ECOTRIMAD 2013, competint al costat d'en Marcel Zamora

Volem començar aquesta crònica felicitant en Marcel Zamora per la 2ona posició de la cursa i agrair a en Pere i en Marcel Zamora els quatre dies que hem pogut gaudir gràcies a ells i sobretot la seva gran qualitat humana. Moltes gràcies també a en Ramiro, l'Antonio i en Joaquín, organitzadors de l'Ecotrimad, per la seva generositat i per fer-nos passar un gran cap de setmana.
Dijous a les 8 del matí, després del cafè oficial, sortim de Girona cap a Barcelona per recollir a en Pere i en Marcel Zamora. Un cop tots cinc dins la Vito, cap a les 10 enfilem direcció la Sierra madrilenya, cap a Buitrago, ens esperen molts kms però passen amenament. Parada a Calatayud (sí, la de la Dolores) per dinar al Bilibis, i hora i mitja després continuem el viatge. Comprovem que fora de casa nostra, tothom es mou en grans autovies gratuites i que continuen vigents els " toros" de l'Osborne. I per fí a mitja tarda arribem a Buitrago on contactem amb en Ramiro i en Joaquín i ens instal.len al "col.legi major", seu oficial de l'Ecotrimad. 
A les 7 ja estem canviats i a sobre la bici per anar a fer el reconeixement oficial del recorregut de bici. Formem un grupet de 8 o 9 que tardem aproximadament 1h 15' en fer una de les dues voltes del circuit on ja ens adonem que no será una bici fácil.



Tornada a l'habitació, dutxa i ja estem dins la Vito per anar a sopar. Quatre de les millors hores del viatge, un gran i abundant sopar amb en Ramiro, l'Antonio i en Diego Velázquez (JABALI MAN), que vam acabar plorant de riure més d'un cop. Quina gran gent i quin acolliment,  un 10. Per cert, un tio flipant aquest en Diego, afectat per esclerosis des de fa anys i enamorat del nostre esport, ens va donar una lliçò d'energia i d'actitud positiva davant la vida. 



Divendres, ens despertem per sorpresa a les 8.30h amb el so pels altaveus de l’habitació de quinze minuts de cant d'ocellets i aigua de riu, tots flipem!!! Després d'esmorzar, en Ramiro ens porta a trotar pel puja i baixa que serà el circuit de córrer a peu. Impressionant la zona de boxes, el pantano de Riosequillo, a punt de vessar. Després de dinar i migdiada anem a la xerrada d'en Marcel i l'Alberto Garcia ( entrenador de l'Ana Burgos ) i al briefing. Dues horetes després ja estem a la pizzeria per engolir les pizzes de tonyina de torn i cap al llit.

Dissabte, el Tri. Ens aixequem a les 8 i mentre en Marcel va a trotar 20 minutets, nosaltres acabem de preparar els trastos. Esmorzar tranquil.lament al centre i a les 10 ja arribem a boxes. El cel mig tapat i amenaçador però deixa ser una mica optimista. L'aigua, diuen a uns 16 graus. Ho deixem tot preparat i baixem a la linea de sortida.



La natació. Hi ha vàries sortides. A les 11 en punt surten els èlit. En Marc, com  que encara es un " baiby " surt a les 11:12 i els abueletes d'en Xevi i en Lluís a les 11:14. Es una volta teòricament de 1900 metres en forma de triangle, que, pels temps que tothom fa es fa més llarga ( alguns amb garmin diuen uns 2200 metres ). L'aigua està arrissada pel vent que provoca alguna onada i dificulta una mica la visió d'alguna de les boies, però es una natació molt neta de cops. Sortida en 41', 42' i 38' respectivament. Transicions lentes com sempre i agafem les bicis.

La bici. Circuit de 75 kms, de dues voltes més un enllaç. El cel tapat i risc de pluja, ens abriguem, temperatura exterior baixa, samarreta térmica i maillot. Cada volta fa uns 37 kms. Un circuit de puja i baixa constant, ni 500 metres de planer, cap port però tot repetxons que el fan molt trencacames. L'entorn, espectacular, la Sierra " pobre " madrilenya, carreteres virades en molt bon estat que travessen poblets i que passen per quatre o cinc pantans. La primera volta anem tots tres amb les cames una mica carregades i ens plou uns 10 minuts amb pedregada inclosa, però al final s'arregla una mica. Ens creuem tots tres en un tram d'anada i tornada i comencem la segona volta. Les cames millor i agafem el ritme. Molts de repetxons que en el reconeixement feiem a plat, ara els feiem amb el petit, una cosa es l'entreno i l'altra la cursa (i més per la cursa a peu que ens esperava). Després de gairebé 2h 30' (a uns 30 km/h) arribem a boxes. Transició també lenta i comencem  córrer.

La carrera a peu. Circuit de 21 kms en dues voltes de 9 kms més 3 kms.Traçat molt durillo, també un puja i baixa constant però que es fa molt amè, amb un 70 % d'asfalt i un 30 % de terra. Diuen que cada volta té uns 200 metres de desnivell acumulat de pujada. Sortim de boxes i fem uns 600 metres de tobogants per agafar la presa de Riosequillo, d'uns 800 metres de llarg i iniciar la primera volta. Aquest tram de la presa que feiem dues vegades d'anada i tornada era l'únic tros planer de la cursa. Fem anada i tornada per la presa, ens creuem amb en Marc i després d'un petit repetxon iniciem els tres  kms de més o menys baixada cap al centre històric del poble de Buitrago. Creuem un pont pujant una rampa, el baixem i ja entrem als carrers adoquinats del poble amb curveig constant. Passem pel costat de la muralla i per la plaça on hi ha l'arribada. Continuem pel centre del poble i iniciem els 3 kms de pujada cap a la presa. Primera rampa de 100 metres d'un 13 o 14 % i seguidament les escales per pujar el pont que travessa la carretera, quin mal de cames, déu meu!!! Baixem el pont i continuem pujant a la presa. Ens creuem amb en Xevi, anem tots tres sencers i disfrutant (ni cal explicar que en Marcel ja feia estona que havia arribat a meta). Un cop a dalt tornem a travessar la presa i comencem la segona volta. Igual que la primera. Després de la pujada de la segona volta (ja portem 18 kms), ja enfilem els 3 kms de baixada cap a meta. Aquest cop, fem els últims 300 metres per sobre la muralla, amb una vista espectacular. 1h 40', 2h i 1h 40' respectivament. I per fí, després de 5h 03', 5h 40' i 4h 56' respectivament, acabem l'Ecotrimad. En Marcel, una gran segona posició amb 3h 50'.



I després del gran tute, el gran sopar al Bar Manolo de Patones. Impressionant bocata de calamars ( amb fusió catalana, amb el pa xucat amb tomata, gentilesa del JEFE Pere Zamora, alies Peter Caza, je, je !!!), braves, croquetes i olivetes. 



Diumenge, esmorzar calòric i dolç en una fleca del poble, recollida de trastos i tornada cap a casa (amb dinar inclós a Calatayud). Ah, i varies bosses de " cojonudos " cap a casa, per la dieta !!!

A banda dels resultats esportius, que per a nosaltres tres era el de menys, han estat quatre dies genials compartits amb en Pere i en Marcel Zamora, que a part de ser el número 1 en aquesta disciplina, sÓn tots dos unes grans persones. Hem disfrutat competint i hem disfrutat amb la companyia. I a en Ramiro, l'Antonio i en Joaquin per la seva generositat i acollida. L'Ecotrimad, un tri diferent, gens típic, espectacular i dur, recomenable al 100%.