EL PRIMER HALF Objectiu temporada 2013
Narbonne “Spaguetti&Fruits du mer...”
A les 14.00 del dissabte dia 7, comença el compte “enrera” per anar cap a Narbonne!.
Apa, a deixar enrera els nervis acumulats la setmana prèvia. Amb puntualitat britànica, arriba el David Quer a casa a buscar-me, bufff, repassant coses, Ahh sobretot “agafa uns llençols” que segurament al camping no n’hi haurà!!, comenta el David!!, vaja, vigila i agafa també còpia de la llicencia, apa a imprimir.........som-hi.
Tot el material, bicis, etc al cotxe, navegador a punt i enfilem l'autopista E15, direcció Narbonne plage...duració aprox 1.45h 170 kms.
Quan estem a l’altura de la Joanquera, pluja , i al cap d'uns kms més, més aigua, vaja, quin dissabte (recordem tots dos el dia del viatge cap a Les Angles) va fer el mateix temps....fem repàs a tot, pluja i aigua apa.....i com si fossin les vuit de la tarda quan ja es fa fosc...
Parlem de la il·lusió que ens fa, tots dos “contagiats”, per el que representa aquesta “fita”, com arribem de preparats, etc, ja tenim ganes d’arribar, al final la pluja va baixant d’intensitat, i al passar per la carretera d’accés a Narbonne plage, podem circular “in situ” per una part del recorregut del tram de bicicleta, ens agrada i molt, una baixada amb revolts, un xic perillosa, però amb unes vistes precioses de tota la costa.
Anem directament a buscar els dorsals, i ja comença l’aigua a fer “acte de presència” una altre vegada, vaja quina tarda que ens espera, els plans de fer una volta de reconeixement, etc tot a “norris”, en fí.
Ben xops agafem els dorsals,en donen les bosses per després posar dins del “bike park”, però ni rastre de gent, més pluja i pluja.
Decidim d’anar directament al camping per repassar material, i fer el “check in”, pluja i pluja, tot complicat per la gran quantitat d’aigua acumulada!!!!
Anem cap el “bungalow”, no està gens malament, sort que hem triat aquest tipus ben equipat, dutxa, dues habitacions petit menjador, i no para de ploure.
Truquem a l'Aaron que està a Narbonne des del matí, i al cap d’una estona quan ens veiem, ens comenta que degut a la gran quantitat d’aigua caiguda s’anula l’entrada de material al “bike park”, mira que bé demà aixecar-nos més aviat....
Després de repassar tot el material que ens entreguen, dorsal, enganxines, tatoo, ho enllestim tot per deixar-ho tot ok, ja queda menys. Trucada de l’Enric per fer repàs a les coses mes importants i detalls de la cursa, i donar molts d’ànims (ens quedem més tranquils cosa que s’agreeix molt). No ens entretenim gaire i anem cap a Narbonne plage, per fer una petita compra de menjar al super més “tronat” que crec que hem anat, i quedem amb l’Aaron i la seva xicota, per sopar (tot i que ells ja ho han fet ), i després del “maltracte “ que ens sotmeten un parell de llocs per menjar , ens entaulem.
Com sempre, a veure si amb la pasta que menjarem acabarem d’emplenar les “bateries”, aixxx no sé hem decideixo....”Spaguetti&Fruits du mer”, el David “Spaguetti Carbonara”, i ens partim una amanida.
Quan hem porten el plat, penso que “carai” es aixó, .....en fí hem posso a menjar, i la veritat es que.... no m’ho vaig acabar, (al David l’hi passa igual).
L’Aroon demana la seva “Crep&Nutella”, en 2 minuts vist i no vist , jaja....
Es aviat però com que decidim de despertar-nos sobre les 05,30 anem cap el camping, i 5 minuts i cap al llit, alarma posada al iphone, aplicació Calm per relaxarme, i amb 10 min dormit.
No sona ni la alarma i ja estic despert, el David també, cap a la dutxa, i som-hi!!!
No ha plogut en tota la nit, això pinta bé, fem un parell de viatjes amb el cotxe per anar tots tres, al “Bike park” a deixar les bicis, .....
Entrada al “bike park”, apa ja surten els jutjes Fed. Francesa, que si el dorsal no età subjectat per tres punts no es pot entrar, corredisses, imperdibles, brides, vaja tothom s’espabila, deixem el material, anem cap el cotxe a posar-nos neoprè, mentres el David es queda fent cua per anar al lavabo, esperem estona al cotxe fins que ens donem compte que no ve, ha anat a la platja directment, correm ja que queden 10 minuts per sortir, aixxx al final deixem la bossa amb coses personals als nois de Cronoweb, vaja ja estem a la platja quin dia més maco, l’aigua amb bona temperatura.....
5 minuts per la sortida, vaja m’he deixat de posar el xip, apa corrent cap a la bossa, sort!!! Tot solucionat, buff quin patiment.
Sortida, i tots els “pingüins” a l’aigua, m’ho agafo amb tranquilitat, però es neda molt còmode, sembla que el vent ajuda direcció mar endins, al girar la primera boia fins la segona sembla que no arriba mai, que lluny que està, ...segona volta i apreto una miqueta el rtime em trobo còmode, encara que la natació no es el meu fort...
Surto de l’aigua i transició per agafar la bicicleta, apa, fa vent, i començo a pedalar, quan porto 15 kms, ja començo amb un mal de panxa “terrible” apa tot l’estómac “regirat”, quin mal moment... en fi, a parar “on puc” i “buidar”, sort que anava “preparat”, ditxosos “Spaguetti&Fruits du mer....”, en fi amb el ritme ja trencat m’agafo el tram de bicileta, amb tranquilitat. Si hi havia alguna opció de fer un temps adequat a les meves possiblitats, queda en un “segon terme”, el més important és acabar. Haig de tornar a “parar”, vaja, no puc més ... quina sensació més dolenta.
Quan arribo per fer la transició a run ja estic “molt millor”, i ara amb el “cap” només pensant una cosa, segur que podré després de tot els esforços fets, entrenaments de run, bike i natació al mar, a la piscina, amb l’Enric i els companys de l’equip... a veure d’on em sortiràn les “forces”, ...ja veig el David, i un xic després a l’Aaron, que bé penso...ells van amb una volta d’aventatge, però m’animen, al igual que tota la gent i aficionats, etc....
Moments de pensar, i patir, però la sensació que tinc a la última volta es que ja ho tinc a “tocar”, veig que el David, i l'Aaron, ja han arribat, penso, “vinga Albert que et queda molt poquet” (ditxós espigó, que sembla que estigui a la quinta “forca” i les ditxoses "escaletes"), buffff els avituallaments no arriben mai..... per fi sento els altaveus, i aquella sensació de pensar ho he “aconseguit”, repte superat!!!
Moment de felicitat, compartit amb els altres dos companys David, i Aaron, hem disfrutat, compartit, i patit, però val molt la pena. Estic molt content, i sobretot pensant quin serà el proper repte.....ara a descansar.....
Aconsellable anar a Narbonne, perquè està a menys de dues hores, bona organització, un circuit maco, sense ser exigent, ideal per començar amb la mitja distància, aixó si, sempre i que no plogui tant com ha fet aquest dissabte, i eviteu de demanar “Spaguetti&Fruit du mer”, perquè fareu el passarell ...
Crònica escrita per Albert Grau.
