EXTREME MAN DE SALOU

Per mi l'aventura comença a les 18:30 del divendres quan juntament amb l'Edu i l'Aaron quedem a casernes per baixar cap a Salou, dos hores després arribem al càmping i ens instal•lem als bungalows. A l’hora de sopar després d’haver fet un reconeixement previ de la zona i dels seus restaurants decidim anar a sopar a una taverna irlandesa on la primera cosa que demanem son unes Guinness. Aquesta decisió va condicionar les següents que ens van fer acabar a un bar de Salou fent gintònics i xupitos fins ben entrada la nit. Digne d’admirar d’uns triatletes dos dies abans d’un Extrememan.



Dissabte al matí després d’un bon esmorzar i de la ben merescuda recuperació, ens proposem “anar a rodar suau”, allò que sempre s’intenta i mai s’aconsegueix, ja que al passar davant dels stands de l’Extememan o al veure qualsevol triatleta rodant, surt l’instint competidor i s’augmenta el ritme considerablement.
Cap a la nit després de l’arribada d’en Marc i en David, haver fer el check in, preparar tot l’equipament pel dia següent i haver arrasat amb la pasta de la Tagliatella, ens proposem anar a dormir no fos cas que a algú li vinguessin ganes d’anar a fer una cervesa...

Ben entrada la nit ens desperta una brillant turmenta, que ens va fer pensar que començaríem la part de bici i córrer amb les bambes ven mullades ja que les havíem deixat el dia anterior a boxes. Al final no va ser per tant i nomes estaven humides i no es va notar l’efecte de la pluja durant la cursa.
Són les 5:00 a.m del diumenge i en Marc encara dorm tot i el despertador, per sort el 5 hours energy shoot va fer efecte i a les 6:00 a.m ja estàvem tots llestos i direcció a boxes per acabar de fer els preparatius. A les 6:45 a.m l’Edu i els Pros surten a la primera tanda de natació mentre la resta de mortals mirem amb nerviosisme a veure quan ens tocarà sortir.
Un cop sents el canó a l’estil Kona i comences la natació, tot passa volant no te n’adones i ja quasi bé estàs sortint de l’aigua i fent la llarguíssima transició fins a agafar la bici, desprès d’agafar un ritme més alt del que esperava rodar amb bici i cap al km 70 em veig sobrepassat per un grup que em va fer pensar amb les sortides de dissabte en grup i tots ben junts. Després de la segona transició tal i com deia en David i alguns ens ho intuíem el circuit de córrer té un desnivell considerable i encara estic buscant la part planera del circuit, aquest afegit al circuit va fer que tot i volar amb la bici la part de córrer es fes força exigent.



A la tercera volta gracies al suport vaig poder aguantar el ritme d’en Costi que finalment va fer un gran esprint i va acabar marcant un gran crono. Per mi els últims metres van ser durs fins que finalment veus l arribada a meta i treus forces don sigui per arribar per sota les 5h que era el meu objectiu.



Després d’un merescut dinar i podent observar els temps amb calma, em sento especialment orgullós de formar part del Triatló Girona Costa Brava que m’ha fet rebaixar una hora del meu anterior half.
Finalment els temps tot i que son lo de menys després de les experiències viscudes, van ser Eduard Palomer 4:26:47 (brutal dels 100 primers), Marc Davesa 4:46:08, Josep Maria Costa 4:46:13 Adria Villalón 4:47: Aaron 4:58:25, David Quer 5:09:09.



Crònica escrita per Adrià Villalón