Triatló de Sant Feliu. Estrenant equipacions.

Dissabte 18 de maig. Sortim de Girona a les 13:30 per arribar amb temps a Sant Feliu. Ens toca la segona sortida de les tres programades, a les 15:55h, per tant avui tindrem temps d'anar al lavabo, veure la primera sortida, fer un bon escalfament i fer la foto amb les noves equipacions del club; no com la setmana passada que vam arribar a la sortida esprintant.

30 minuts per la sortida. Començo a pensar en la meva petita estratègia. Si fem cas als entrenaments de natació i dels resultats de l'any passat en aquesta Triatló, puc sortir de l'aigua "relativament" endavant i en el tram de bici poder agafar un grupet que estiguin més forts que jo i que em portin a fer un bon parcial de bici. Després en el parcial de córrer, a donar-ho tot i a veure que passa.

20 min per la sortida Amb els altres companys del Club: amb l'Albert Grau, David Quer, David Canals i Edu Palomer anem fins a la sortida de la natació per tirar-nos a l'aigua. Està molt freda (per a mi molt i molt freda). Comencem a nedar fins a la primera boia i girem. Arribem a la platja. 5 minuts per començar. Tots sortim molt marejats de l'aigua. Fa molta mala mar. Jo penso..."no haurien d'anular-ho? La cosa està molt enrabiada."

Ens situem tots a la sortida. Una mica endarrere i molt cap a un costat. No volem estar al mig de la "marabunda". A 1 minut de la sortida un membre de la organització ens avisa: "vigileu a la segona boia que la mar està molt picada". Miro la segona boia, no la veig...ara si...ara no...les onades l'amaguen...buf patirem.

Primers metres a l'aigua. Nedem relativament tranquils. Penso, "ben fet nois de no posar-nos al mig". Primera boia i em sento massa cansat...no estic nedant bé, de fet estic nedant fatal!!. Penso en concentrar-me en la Técnica...però no puc, les onades, el neoprè i la gent fa que em costi agafar un ritme. De cop veig una cosa groga al meu costat...és l'Edu i el seu neoprè de Transformer. Penso, "mira anem junts em sentiré menys sol". Al cap d'uns metres, onada i glopada...ecs...començo a tossir...trec el cap de l'aigua per respirar...i veig la segona boia a uns metres. I les onades cada cop més altes. Impressionen un xic. "Collons, penso...vols dir que no prendrem mal?". Seguim.

Arribo a la segona boia, per fer un gir de 90 graus en direcció a la platja. Sento un fort espetec. Les onades trencant contra la boia. Molta gent per fer el gir. I jo, veient que no estic nedant gens bé, deixo que passi molta gent. No vindrà pas de 20 segons. En aquells moments creu-ho la mirada amb en David Quer. No sé si m'ha reconegut. Enfilem la última recta cap a la platja...les onades fan que tornis cap endarrere. Se'm comença a fer tot molt llarg. Miro al meu costat i començo a veure que m'estic quedant sol. Penso que la meva estratègia no ha funcionat.

Sortim de aigua (16 minuts), buff...que malament. 2,5 minuts més dels previstos. El mar no és la piscina!!. No m'importa tant el temps com pensar que tindré una aventura solitària en el tram de bici.

Arribo a boxes com puc, força marejat i veig que l'Edu i en David Canals ja no hi són. I trobo en David Quer fent la transició. "Com vas? Marejat". Tots igual.

Faig la transició força ràpid i sortim junts amb en David. Primers metres en bici i vinga...2 km de pujada. Però que bé! tinc la companyia d'en David Quer que comença a tirar. "Collons com hi va!!" penso. M'enganxo a ell i cap amunt. Al cap d'una estona el passo per tirar jo (millor compartir l'esforç), però intueixo que no li agrada el meu ritme perquè em torna a passar de seguida. Durant aquesta estona avancem a alguns atletes que no poden seguir el ritme d'en David. "Tira tira nano!!". penso, anem bé.

De cop sento un fressa brrrrr, em giro i veig un tiu alt i gros amb rodes lenticulars. Vé fort!. Ens passa i penso, "fot-li Marc"...m'hi enganxo, miro endarrera en David no ens segueix. Torno a mirar i a reduir una mica el ritme per tal de que en David s'enganxi a mi. No arriba...merda!. Segueixo al tiu alt i gros de les rodes lenticulars una estona, anem avançant gent. Ara ell, ara jo, ens posem a davant i intercanviem relleus.  A les baixades el deixo però quan tornem a pujar prefereixo seguir amb ell. De cop veig a davant en David Canals. Ens hi apropem. Passo pel seu costat i li dic "va David enganxat!". Fa l'esforç, durant uns metres el tinc a darrera...bé!!! Uns metres més i veig que es queda, jo afluixo perquè no es desenganxi, però el tiu alt i gros i amb rodes lenticulars no ens espera.  El segueixo i comença una baixada, tiro fort, i el tiu alt i gros i amb rodes lenticulars no em segueix. Veig un altre grupet de tres o quatre...a per ells. Tiro tiro i tiro. Espero que no surti cap cotxe, baixo molt depressa. Arribem a l'última pujada abans de fer el gir cap a Sant Feliu. No arribo al grup, pujo sol. Comença a fer vent...merda. Em creuo amb l'Edu, que ja està baixant. Arribo a dalt, començo a baixar amb el cap a manillar com si fos un Chiappucci qualsevol. Ens creuem amb en David Quer primer i en David Canals després, i al cap d'una estona, amb l'Albert. Em diu, "tens a l'Edu aquí a davant". Perfecte, penso a veure si podem arribar junts a Sant Feliu.

Veig a l'Edu a dues-tres curves. Un mica més i estaré amb ell. Passen els KM, i sempre el veig a la mateixa distància. No l'agafaré, jo ja fa estona que semblo el "llanero solitario" (tiro tiro i no miro enrere ni m'enganxo amb ningú, em sento bé, passo a alguns ciclistes més), però l'Edu veig que va amb un grup de 4 o 5. Impossible atrapar-los amb el vent que fa i jo solet. Arribem als dos últims Kilòmetres de baixada i penso, ara es moment de baixar un puntet el ritme i respirar, que ara que hi penso des de que he sortit no he baixat ni un moment les revolucions i ens queda córrer encara. El grup de l'Edu cada cop està més lluny. Toca descansar les cames.

Arribo a boxes, faig el canvi ràpid...avui tot rodat a boxes!!. Surto a córrer, penso en l'Enric, "no surtis fort, sigues progressiu". Porto una estona i tinc la sensació que si tingués algú al costat podria estar parlant amb ell. "Vols dir que no vas massa relaxat?" Començo a apretar i notícia!! Per primer cop en una competició en el tram de córrer sóc jo que adelanto a gent!! (les sèries yonkis dels dimecres donen els seus resultats). Em motiva i segueixo tirant. Una part del circuit es fa dos cops, i en el segon cop sento un tro que arriba de darrera meu. Es l'Edu, que em doble. Un altre nivell corrents. Impossible ni tant sols pensar en seguir-lo.

Arribem al final. L'Edu ja és a dins. Les primeres sensacions. M'he sentit molt bé a la bici i a la cursa a peu. Llàstima de la natació.

Al cap de poc arriba en David Quer, després en David Canal i l'Albert Grau.

Hem competit bé, i sobretot durant l'estona de viatge, espera i escalfament hem passat una bona estona junts i hem rigut molt (que és molt més important que els temps i resultats).

Anem cap al cotxe i veiem els triatletes de la tercera sortida en bici i oohh en veiem un amb el trisuite del club?? Qui és?? Un misteri!!

Crònica escrita per Marc Davesa