XII DUATLÓ DE VIC

Un quart de nou. Ens trobem l'Enric i jo a l'aparcament davant del Wellness. Amb en Jaume ens trobarem a Vic. Carreguem les bicicletes al cotxe i abans de sortir saludem als del Triteam, que també han optat pel mateix meeting point que nosaltres. Som tres valents del Club (l'Enric, en Jaume i jo mateix) els que ens disposem a suar fort i patir una mica per la plana de Vic (més endavant entendreu que comenci a dubtar que sigui tant “plana”). Un duatló, el de Vic, que promet: 7 km de cursa a peu, 34 km amb bici i 3 km a peu (o amb el que es pugui...). Un tram, el de la bici amb dos ports: l'Alt de la Mansa (785m) i el Coll de Romagats (726m). Tots dos plegats sumen 314 metres de desnivell (ai senyor...).
Agafem l'eix. No hi ha trànsit. Què vols un diumenge a aquestes hores? Cap al Coll de Revell el termòmetre marca temperatures pròximes als zero graus. Creuem els dits perquè el dia s'aixequi! Arribem a Vic. Mentre deixem els trastets a punt ens trobem amb en Jaume i anem cap a la zona (infinitament llarga) de boxes a deixar-ho tot apunt. Ja només cal que escalfem una mica i a donar-ho tot! El dia és clar i el sol comença a escalfar.
Ja col·locats a la línia de sortida ens desitgem sort i ens concentrem pel que ens espera. Tret de sortida. Les cames no estan molt fines però vaig passant gent. Cap al km 5 em començo a notar còmode corrent (ara que ja s'acaba!). Entro a boxes content d'haver fet el que crec que és un bon parcial. L'Enric em segueix de prop. Tant de prop que em passa durant la transició. Una transició que no vaig poder fer pitjor. Potser per falta d'oxigen o d'experiència (o ambdues). Amb la bici penjada a la barra començo a dubtar si posar-me les sabates o esperar a recórrer la llarga zona de boxes descalç. Em quedo un pèl perplex mirant com la resta d'atletes surten cagant llets. Decideixo calçar-me les sabates. Mentrestant penso si trobaré una bona roda per amagar-me al darrera.
El tram de bici comença planer. Em costa l'adaptació i em passen dos grups als que no em puc enganxar. Mentre la musculatura s'adapta, trobo una roda assequible. Gas! Mica en mica anem guanyant metres de desnivell al mateix ritme que comencen a cremar els quadríceps. De cop, comença el primer descens. Corbes ràpides de bon traçar. Agafem velocitats maques maques. Tornem al pla i guardem forces pel segon port. Aquest, més curtet. A la baixada cap a Sant Julià de Vilatorta, tornem a agafar velocitats de vertigen. A les corbes perilloses, homes de l'organització criden a la precaució. Penso: això està ben organitzat!
S'acosta la segona transició i penso que és impossible fer-la pitjor que la primera. Doncs sí. Amb el nerviosisme em costa trobar el meu lloc. Ai! Com em costaran de recuperar aquests segons! Em calço les voladores i em disposo a recuperar el temps perdut. Em trobo bé muscularment parlant i això em permet passar atletes. Tot i que no tants com m'hagués agradat. Arribo a meta sense forces per fer una bona apretada final però molt satisfet pel què les meves cames han donat de si.
De seguida trobo a l'Enric. I mentre comentem la jugada, arriba en Jaume. Toca recuperar forces i sentir-nos orgullosos per la gesta! He disfrutat com un nen petit! Ja tinc ganes de repetir!
Us deixo el temps dels companys i el meu! Enhorabona Enric i Jaume!

64 HERNANDEZ MARTINEZ, ENRIC0 1:40:59 80 00:25:05 57 01:02:21 32,72 02:27:26 150 00:13:33

151 PALOMER ROCA, EDUARD 01:47:54 72 00:24:53 214 01:10:26 28,96 01:35:19 55 00:12:35

249 ANGELATS DE LA HERAS, JAUME 01:54:57 241 00:28:08 250 01:12:11 28,26 01:40:19 258 00:14:38

Crònica escrita per Eduard Palomer.