Després de les pluges d’ahir a la tarda, el dia d’avui és una incògnita pel que fa referència al temps. Som quatre valents que anem a realitzar la primera duatló olímpica de la temporada. Alguns ja en porten unes quantes; per mi és la primera. De segur que haguéssim estat uns quants més, sinó hagués coincidit amb la marató de Barcelona o la pujada al Àngels del Geieg.
Després de deixar les bicis, comencem a escalfar, encara que només sigui per fer passar el fred. Al cap d’una estona comencem a fer sèries de curta durada, ja que els inicis són bastant frenètics, fins que no trobes el teu ritme. L’Enric em pregunta a quin ritme penso anar els primers 10 quilòmetres, i Jo li responc que a 4,20-4,25; com si fos una ciència exacta.
A punt per la sortida !!! Aquest cop ens posem força endavant, cadascun amb el seu nivell de possibilitats. En Pau al capdavant, seguit de l’Enric, en Marc i Jo mateix. Al final acabaríem arribant per aquest ordre (la propera vegada em posaré el primer a veure si ajuda). Adrenalina a tope i endavant !!! Tot i intentant dosificar les forces, el primer quilòmetre el faig a 4,10. Els propers per sobre. Intento seguir amb la vista els meus companys, que van a un ritme més ràpid. El circuit ajuda a fer-ho, ja que donem dues voltes per el mateix lloc. Abans d’acabar els 10 primers quilòmetres, veig que ja surten les primeres bicicletes, amb un escapat al capdavant. La transició la faig força ràpid (amb les sabates fora dels pedals, això sí), i en el primer repetxó, anem formant un grupet que ens porta a anar avançant corredors. La bici em permet refer forces, anar bevent i viure una mica del cuento. Abans d’arribar a Crespià (a uns 15 km de l’arribada) noto una punxada a la cama dreta. Inici de rampa !!!Atenció, atenció!!! Aixeco un xic el peu del gas. Quina llàstima amb la de gent que anàvem avançant amb el “grupillo”. Abans d’arribar a Banyoles hi ha una caiguda amb varis corredors implicats. A mi em va d’un pèl, ja que comencen a caure de cantó fins arribar just al meu costat. Espero que no s’hagin fet res; tot i que era baixada i anàvem molt ràpid.
Malgrat tot, arribo bastant sencer a la segona transició. Veig que m’està esperant la Familly, i això m’anima, encara que no crec que m’ajudi a pujar el ritme, ja que començo a anar “apuradillo”. En els primers metres del córrer noto la rampa de la cama dreta, però es va passant a mesura que passen els metres. Avanço uns 7 o 8 corredors al llarg dels 5 quilòmetres, cosa que m’anima. Els últims metres miro darrera, ja que no vull que m’avanci ningú i arribo a la meta amb 2 hores i 27 minuts, 3 minuts menys del meu objectiu. Estic content d’acabar la meva primera duatló olímpica i amb ganes de repetir. Avui i demà, per això, descansarem una mica.
Us passo el temps dels màquines dels meus companys (411 inscrits):
32 497 BUSQUETS GIL, PAU TRIATLÓ GIRONA COSTA BRAV ABM 02:03:14 35 00:36:24 18 01:08:07 35,23 01:44:31 8 00:18:43
98 489 HERNANDEZ MARTINEZ, ENRIC TRIATLO GIRONA COSTA BRAV ABM 02:11:09 93 00:39:10 52 01:09:29 34,54 01:48:39 186 00:22:30
220 5365 DAVESA I REIXACH, MARC TRIATLO GIRONA COSTA BRAV ABM 02:23:44 245 00:43:28 183 01:17:00 31,17 02:00:28 217 00:23:16
246 5369 QUER GUICH, DAVID TRIATLO GIRONA COSTA BRAV ABM 02:27:14 273 00:44:35 223 01:19:22 30,24 02:03:57 218 00:23:17
Crònica escrita per David Quer